PARROQUIA SANT JOSEP DE CALASSANÇ
CAMP DE L'ARPA - EL CLOT / BARCELONA 08026


Detall del quadre de Rembrand
  El diumenge dia 11 de setembre d'enguany llegírem a la missa la paràbola de l'evangeli de Lluc coneguda amb el nom de paràbola del "fill pròdig".
Jesús ens la va explicar per fer-nos pensar com és Déu. Fixem-nos-hi.

El fill més jove de la paràbola vol conèixer món. Per això demana al seu pare que li avenci la seva part de l'herència. I marxa al cap d'uns dies.

El pare no li diu que no a donar-li els diners.
El pare no li fa cap sermó per impedir que se'n vagi.
Ell respecta la seva llibertat.


El fill se'n va lluny. Nous coneixements l'esperen, noves experiències. Malgasta els diners en lloc de fer-los treballar.
Ve crisi sobre el país. Hi ha fam. Pren la feina que ningú no vol, cuidar-se dels porcs. Ni amb això no pot subsistir.
Esdevé conscient d' allò que havia tingut abans. Decideix de tornar a casa. No hi té absolutament cap dret. Esperança: el seu pare és just i paga als treballadors com cal. I el seu pare és bo. Ell li suplicarà. Ell reconeixerà el seu error i no culparà ningú. Es posa en camí.

El pare veu venir el fill. No es queda esperant-lo sinó que corre cap a ell.
Abans que el fill parli, se li tira al coll, l'abraça i el besa.
No li fa cap sermó, cap retret, cap condemna.



El fill el reconeix com a pare i no només com a terratinent desconegut del qual espera una feina. No pot invocar a la seva condició de fill que ja ha perduda. No ve a demanar més diners. Demana perdó pel seu error i demana el pa per sobreviure.

El pare el reconeix malgrat tot com a fill
i s'alegra del seu retorn i en fa festa.
No li fa retrets ni mala cara.
No l'humilia.
No li posa condicions per acceptar-lo a casa.
No el castiga.

Li ofereix una vida nova de benvingut i retornat a casa: rentat, calçat, vestit, àdhuc un anell a la mà.
Fa una esplèndida festa amb bons menjars i música.


AIXÍ ÉS DÉU

  • Qui vulgui insistir en un Déu que obliga la gent a restar "a casa"
    i complir els manaments que ell dóna.

  • Un Déu que tot ho sap i no necessita preguntar-nos per què vam fer això o allò ni espera cap justificació pel nostres actes.

  • Qui vulgui veure Déu com algú que vigila els nostres actes
    i a cadascú li retribuirà segons allò de bo o dolent que hagi fet en vida.

  • Un Déu que no permet la llibertat humana perquè els homes
    podrien cometre errors.

  • Un Déu que ens omplirà el cap de raons quan deixarem aquest món.

  • Qui vulgui creure que el ser fills i el cel se l'hagi de guanyar amb obres d' acord als preceptes morals.

    Que reflexioni ben bé si aquest Déu és el que anuncia Jesús de Natzaret i de qui ens parla en aquesta paràbola.



  • P. IGNASI PEGUERA sch p   (15.9.22)    




    Webmaster: P.Ignasi Peguera SCH P