CARTA A DEU



 
Al Rei de tot el món,
Déu únic, immortal i invisible
honor i glòria pels segles dels segles. Amén.
(1Tim 1,17)


Amb tot l' atreviment que em dona la confiança en l'amor que ens mostres, permet-me que deixi de costat el tractament que et pertoca amb tota justícia , de Vós i de Majestat.

Una vegada la Sabina em va dir que ella distingia els moments de seure amb el seu Pare-Déu en el sofà del menjador de casa, dels altres moments en què tocava de parlar amb ell (per confessar-se) al despatx. Al sofà es trobava de gust abraçada del pare bo, però hi havia aquells altres moments distants. No em va ser fàcil de dissuadir-la d'aquesta separació de compartiments i "rols". El pare seriós del despatx no existia. Amb tota confiança podia parlar arrupida en el sofà al costat del pare amorós.

Ets tan inaccessible, Divina Majestat, immortal i invisible, i ensems tan propera, més íntima que el meu jo, abraçada tendra que m' embolcalla.



Davant meu tinc una foto grossa del planeta terra i la foto també d' un petit bocí de Univers fotografiat pel telescopi James Webb fa pocs mesos. Fantàstic l'Univers que has creat! Continuament penso en la immensitat material de la teva Creació.

Els humans hem volgut creure que ens ets a la vora, que ens ets un TU amb qui podem parlar i que ens pots parlar als cors i revelart-te. A tu que has creat l'ull i les orelles per veure-hi i escoltar, t'hem imaginat amb ulls i orelles per veure'ns i escoltar-nos, i amb boca per parlar-nos i poder-nos somriure.

El poble que va sortir d' Abraham et va sospitar com aquell que dirigeix el seu destí. La fe d'Abraham ha arribat fins a nosaltres. Ens sentim “abrahamites” amb la fe del pare Abraham. T'hem fet i reconegut el nostre Rei i Senyor, semblant a nosaltres i per damunt de nosaltres. Àdhuc ens has concedit de creure que en Jesús de Natzaret ha vingut al nostre món la Divinitat feta home.

En la seva paraula del Regne reconeixem el teu Regne d'amor, de justícia, de perdó i de pau. Amb la seva preferència pels pobres, senzills, petits i menystinguts, amb la seva actitud de paciència i de servei envers els deixebles i també envers els adversaris, amb el seu perdó vers els enemics hem entès que venia de tu, com a fill estimat, reflex del Pare. Sí, “qui m' ha vist a mi ha vist el Pare”, podia dir.

Volem ser com ell, estimar-te i estimar els altres com ell. Volem com ell reconèixer la teva grandesa i la teva proximitat que ens parla per fer-nos saber com ens estimes.

L'apòstol Pau ens recorda sovint que hem estat creats per ser la lloança de la teva majestat. Té raó. Mentre no trobem altres éssers intel-ligents a l' univers, som els únics que podem reconèixer amb l´enteniment la majestat, saviesa i omnipotència del Creador, d’Aquell que hi ha darrera del "big bang" i no ha tingut inici ni tindrà mai fi.

Honor i glòria pels segles dels segles al Rei de tot el món, Déu únic, immortal i invisible.

 



P. IGNASI PEGUERA sch p   (24.10.22)    
Autor i webmaster