PARROQUIA SANT JOSEP DE CALASSANÇ
CAMP DE L'ARPA - EL CLOT / BARCELONA 08026

PENSAMENTS SOBRE L'EVANGELI pel P.Ignasi Peguera , escolapi


  El tren és llarg

El tren és llarg, molt llarg. El viatge també. El tren és lent, molt lent. En un moment determinat els vagons del davant entren en un túnel. S'encén la llum elèctrica per tal de no quedar a les fosques. La llum és febla, just per veure-s'hi una mica, només alguns focus de senyalització. Algú es fa llum amb el mòbil per continuar llegint.
Ja fa estona que som al túnel. Els vagons del darrera encara no hi han entrat . Gaudeixen de llum i de sol. Els qui som a la quasi foscor del túnel sabem que tard o d' hora els altres també hi entraran. Confiem que quan ells hi entrin ja n'haurem sortit, però ningú no sap quanta estona això pot durar. La gent s'ho pren amb paciència. Ho aprofiten per parlar entre ells, s'expliquen els motius que tenen per fer el viatge, parlen d'ells mateixos, del que fan ...

Així veig jo la secularització. Permeteu-me'n la comparació. Mentre la "claror de la Cristiandat" es va enfosquint en la nostra civilització occidental i , com si diguéssim, els uns entren o es troben en el túnel de la secularització, altres comunitats cristianes gaudeixen de sol i aire lliure.

Mentrestant qui tenia una església gran, ara potser ja només fa servir la capella perquè el nombre de participants en les celebracions s'ha reduït. De segur que un factor també ha estat la pandèmia. En el cas de la Parròquia de Sant Calassanç de Barcelona hi ha hagut un altre factor que ens ha fet recloure a la capella. Després de 55 anys ens han retirat el permís de fer servir l' església del col-legi de les Mares Escolàpies de Sant Martí del Clot al carrer Joan de Peguera. Hi cabien ben bé tres-centes persones. El dia u de juliol de 2022 vam haver de lliurar les claus, després de treure de l'església l'orgue i tot el que pertanyia a les celebracions litúrgiques. Ara estem reduïts a la capella del primer pis de la casa parroquial, Casal Calassanç, on màxim hi caben vuitanta persones. Això entristeix a molts que en l' església havien batejat els fills, duts a la primera comunió i a la confirmació, que s'hi havien casat i sempre celebrat en un agradable ambient comunitari el memorial de Jesús.

Noves circumstàncies. Som al túnel. Algú deia : "Ara ens veiem més els uns als altres, ens saludem, preguntem pels qui no han vingut..." Aprenem a viure en el "túnel" sense perdre l' alegria. Algú treu l´ukulele i ens posem a cantar!



P. IGNASI PEGUERA sch p   (20.10.22)    
autor i webmasster